La crisi del 29
"Il.lustració"
"il.lustració" "il.lustració" "Il.lustració"

• Observeu les fotografies anteriors i feu un breu comentari relacionat-les amb els feliços 20.
• Comenteu els dos  quadres  següents segons el  pautat pel comentari d'un gràfic o d'un  text:

anys

Producción industrial
índex 100 al 1929 

Atur
  (en % de la població activa)           

 

Alemanya

EUA

Regne Unit

Alemanya

EUA

Regne Unit

1929

100

100

100

4

4,2

6

1932

57

65

82

17

22

15

1935

90

80

101

7

14

10

1938

125

92

120

2

12

8

• Comenteu el quadre sobre el valor del comerç mundial seguint el pautat anterior.

 

Valor del comerç mundial
exportacions

(en milions de dolars)
importacions

1929

32000

35000

1930

25000

29000

1931

18000

20000

1932

10000

11000

"il.lustració"

• Redacteu un text amb la informació que proporciona el següent mapa conceptual:

mapa conceptual

 

• Llegiu sobre la lluita contra la crisi  i expliqueu El New Deal.

• Llegiu el text següent i feu-ne un resum.
        ¿Cómo poner en marcha nuevamente la economía?. La mayoría de los gobiernos, acérrimos defensores del liberalismo económico, eran poco partidarios de la intervención del Estado en la economía. Sin embargo, la magnitud y, sobre todo, la duración de la crisis hicieron inevitable la actuación estatal.
        En USA, el gobierno, a través de un conjunto de medidas (New Deal), apoyó a las empresas, fijó las cantidades que se debían producir e inició una amplia política de obras públicas (construcción de presas, repoblación forestal, extensión de la red de carreteras, etc) a fin de estimular la producción industrial y la creación de puestos de trabajo.
        En los países con regímenes dictatoriales (Italia, Alemania a partir de 1933, o Japón), el Estado puso bajo su control toda la actividad económica y se esforzó por evitar las compras al extranjero (autarquía). La crisis favoreció en estos países un espíritu nacionalista agresivo que buscó  la solución de los problemas en la expansión territorial y la conquista militar.
        La industria de guerra será, en todos los países, uno de los principales estímulos de la recuperación económica.

USA efectes de la crisi foto en pepolivercabrera.blospot.com USA efectes de la crisi en vinervion.blogspot.com USA pagesos expulsats de les terres en vinervion.blogspot.com


• Llegiu els textos següents i feu el comentari aplicant el guió conegut:


Document 1                                              L'errabundeig juvenil als Estats Units durant els anys trenta
Milers de nois i un nombre limitat de noies es desplacen a través dels Estats Units; alguns no tenen cap llar, pero la major part han abandonat les seves cases a causa de l'atur, que les feia insuportables. La majoria deuen tenir entre setze i vint-i-un anys, encara que n'hi ha de molt més joves [...]. Alguns s'han escapar de casa, d'altres han estat aconsellats de marxar a buscar feina pels seus propis pares. Alguns d'aquests nois erren per les carreteres des de fa un any i mig sense haver trobat feina i no han rebut enlloc l'autorització per romandre-hi més de vint-i-quatre hores. Alguns d'aquests nois han fet diverses vegades la travessa de tot el continent; ningú no fa res per fixar-los en algun lloc, de l'única cosa que hom es preocupa és de fer-los moure amunt i avall, (...) D'aquesta manera els adolescents han de despla,car-se constantment, Un dia hom va trobar un jove llegint aquesta carta enviada per sa mare: “La mina està tancada i romandrà tancada. El pare no pot pas trobar feina. Jo intento trobar una ocupació a la fàbrica de bruses, la Margaret també, Queda't de moment on siguis, T’estimo, mama”. “Quedar-me on sóc -esclatà entre plors-, No saben pas que és això. He fet set vegades l'anada i el retorn entre San Francisco i Nova Orleans perque no puc pas fer cap altra cosa. Cada cop que m'aturo a una ciutat la policia ve i em diu que l'abandoni abans de vint-i-quatre hores....
                                                                J. M. Williams: Aspectes humans de la desocupació i la beneficència (1933).


 Doc  2               Una pancarta en una manifestació de professors* (1933)

                                  Calendari dels ensenyants:
                                  Maig, sense sou: sorpresa. Juny, sense sou: estupor.
                                  Juliol, sense sou: consternació.Agost, sense sou: desastre.
                                  Setembre, sense sou: sense recursos. Octubre, sense sou: mendicitat.
                                                                                                                                           J. Heffer La gran depressió.

                     * A Chicago, I'any 1933, I'Ajuntament havia acumular els retards en el pagament dels sous dels professors.

 

Tornar al guió del T.8                                           Tornar a l'índex de Quart